Els afusellaments de presoners a Olot durant la Guerra Civil, rememorats pel dirigent local a qui en van fer responsable. 

RAMON ESTÉBAN / Olot · «Aquesta execució de tots els detinguts de la presó d'Olot és indubtablement l'acte més greu, més inexpiable de totes les barbaritats que van ser comeses del nostre costat. Més que un crim, va ser una falta, un moment de follia, un desfermament de ràbia incontrolada, absurda. I un error d'apreciació nostra, el dol del qual mai no s'ha aquietat.» Aquesta reflexió, referida a l'assassinat d'onze homes la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre del 1936 a Olot, la feia Antoni Planagumà, que durant la guerra va ser membre de l'Ajuntament, en una carta adrerçada a l'historiador Jordi Canal. Aquesta i altres cartes inèdites han estat aplegades a La Guerra Civil a Olot. Memòries des de l'exili, que acaba de publicar l'Ajuntament olotí. 

El segon volum de la col·lecció Nova Biblioteca Olotina toca a fons el que sens dubte és l'episodi més esgarrifós de la guerra a la capital garrotxina: la mort al prat del Triai de tots els detinguts a la presó per part d'un escamot incontrolat que volia escarmentar l'enemic. Aquells assassinats es recorden encara amb el controvertit monument en forma de creu situat a l'escenari dels fets. 

La versió franquista va carregar bona part de les culpes a Planagumà, membre de l'Ajuntament i del Comitè de Milícies Antifeixistes en representació d'Acció Catalana Republicana. En les memòries, condemna els assassinats sense embuts i n'assumeix part de la culpa, no pas perquè ell hi intervingués, sinó perquè era el cap del departament local d'Indústria i, per tant, responsable d'uns quants presoners: quatre empresaris que complien un arrest de vuit dies perquè no havien obeït una normativa de caire econòmic. Segons la seva versió, estava al corrent de la mobilització dels més radicals, però mai no va arribar a témer per la integritat dels de la presó. En el relat s'assenyala com a inductor dels fets Ramon Poyo, del  PSUC. «Les ordres van venir de Girona», va contestar Poyo en ser recriminat per Planagumà, segons l'explicació d'aquest.

Unes cartes de gran valor històric 

R.E. · Quan, als anys 80, Planagumà va poder llegir el seu expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, en què se l'acusava de nombrosos crims, va confiar a l'historiador Jordi Canal la seva versió dels fets de guerra a través d'unes extenses cartes. En el llibre es reprodueixen en set apartats temàtics, que es completen amb uns articles del mateix Jordi Canal, que explica la seva relació amb Planagumà, i del també historiador Jordi Pujiula, que té cura de la biografia. Pujiula va ser precisament qui va trobar aquell expedient i va trametre'l a l'interessat. 

ANTONI PLANAGUMÀ i GELADA (1909 - 1989) ·
En acabar la guerra es va haver d'exiliar. La seva casa a prop de París va ser un constant punt de trobada d'olotins dissidents del règim o, senzillament, turistes que el volien conèixer. No va tomar mai a Olot, però les seves cendres les van escampar al Montsacopa.