DANIEL BONAVENTURA - GIRONA - Tres particulars han iniciat l'inventari de les cisternes del Barri Vell de Girona i de moment ja en tenen 25 de documentades, tot i que es calcula que pot haver-ni més d'un centenar. Aquesta iniciativa va sorgir de la necessitat que sentien el paleta Josep Vicens, el psicòleg Joan Ibáñez i la professora Blanca Lloveres d'apel·lar els propietaris d'edificis amb cisternes a conservar-les, ja que els darrers temps «se'n destrueixen moltes quan es fan obres de remodelació », han explicat al Diari de Girona.

Per Josep Vicens, les cisternes tenen un valor perquè són un testimoni d'una manera de viure desapareguda. Al barri vell de Girona les cisternes es devien construir ja des de l'època romana i les més modernes deuen datar del segle XIX. Aquesta part de la ciutat, enfilada en un turó, obliga a perforar massa metres de fondària per aconseguir aigua d'un pou.

«Pràcticament totes les cases de la part alta del barri vell tenen la seva cisterna, i algunes fins i tot en tenen dues», explica Vicens, i assegura que aquesta era la manera més fàcil d'obtenir aigua.

Les cisternes són unes estances impermeables construïdes als soterranis de les cases dins les quals desguassa una conducció que transporta l'aigua pluvial recollida als teulats. Segons Josep Vicens, les cisternes es van deixar de construir arran de la instal·lació de la xarxa d'aigües pública, i amb elles va desaparèixer una forma de vida que, entre altres aspectes, mantenia les teulades en bon estat.

La capacitat mitjana de les cisternes gironines és de 8 a 10 mil litres, però n'hi ha de singulars com la del Bisbat, amb 200.000 litres de capacitat. La més gran "és l'única visitable" es troba al Museu d'Història de la Ciutat. Potser triplica la capacitat de la del Bisbat. La major part de les cisternes són civils, però també n'hi ha de l'Església i de militars. Algunes de les cisternes són comunals, com la que hi havia a l'antic edifici de la Pia Almoina, a la plaça de la Catedral, que en convertir-se fa uns anys en seu del Col·legi d'Arquitectes va ser destruïda per reutilitzar-la com a caixa de l'ascensor.

A l'edifici de les Botinyanes, al carrer Alemanys, que serà en breu seu del Consell Social de la Universitat de Girona, se n'han comptabilitzat un total de sis, que deu respondre al nombre de cases en què es dividia antigament aquesta propietat.

Les cisternes s'han utilitzat en totes les èpoques, des del temps dels romans, passant pels àrabs i pels jueus. Actualment han quedat en desús. Malgrat això, n'hi ha que encara contenen aigua. Altres es rehabiliten, per exemple, com a bodega, ja que tenen unes bones condicions de temperatura per fer aquesta funció.

Las Casa de L'Arc, que està en procés de remodelació, ha conservat la cisterna dels seus soterranis, d'uns 8.000 litres de capacitat. S'hi pot accedir a través d'una entrada a l'interior del bar L'arc. Segons documentació aportada pel canonge historiador Jaume Marquès, aquesta cisterna havia fet funcions de pou del glaç. En ella s'hi conservava el gel que durant l'estiu consumien els canonges de la Catedral.

Josep Vicens troba a faltar un estudi per part de l'Ajuntament d'aquest patrimoni històric, que «no tots els propietaris» estan disposats a conservar.

Joan Ibáñez, per la seva part, ha facilitat el telèfon 972 20 49 19 per si algun particular vol donar dades de la seva cisterna per incloure-la a l'inventari. Ibáñez no descarta convocar una trobada de propietaris de cisternes de Girona.