El treball retrata també la vida a la ciutat a la primera meitat del segle XX.

RAMON ESTÉBAN / Banyoles - Fins al 1962, Banyoles, com totes les ciutats de certa importància demogràfica i econòmica va recaptar una sèrie de tributs gravant les mercaderies i els vehicles que entraven , al poble. Els homes encarregats d'aquesta feina - els burots -, les seves casetes instal·lades a peu de carretera i la situació econòmica i social de la primera meitat del segle XX es tracten a Els burots de Banyoles. Antecedents i evolució, que acaba de publicar el Consell Comarcal del Pla de l'Estany.

Els seus autors són el tècnic de l'àrea de Cultura del Consell del Pla de l'Estany, Miquel Rustullet, i la llicenciada en Història Margarida Vilà i l'economista Pere Feliu; tots dos, empleats de l'ens comarcal. Han elaborat una obra de caire divulgatiu que, segons la seva pròpia definició, permet recuperar per a la memòria un sistema de cobrament tan impopular com característic de tota una època i que va desaparèixer tot just fa 40 anys. 

La construcció de casetes a les entrades de Banyoles, presidides pel cartell d'Alto arbitrios, es remunta al 1910, un any en què la necessitat d'aconseguir fonts d'ingressos per al municipi va ser especialment notable. El volum inclou el plànol de la situació de les nou duanes, corresponents a igual nombre d'accessos. Avui ja no en queda res, excepte la casa de pagès la Barraca, de la carretera que mena a Sant Miquel, els habitants de la qual feien aquella funció. «Els burots - expliquen els tres autors - tenien una feina desagradable i, per tant, eren impopulars, però era gent integrada a la ciutat.» Les batusses i els continuats intents d'amagar la mercaderia es registren des del primer moment, com ho deixa palès el treball. 

Un aspecte en el qual s'insisteix és en la transcendència d'aquella recaptació per a les arques municipals. S'explica que en els pressupostos del 1920-21 va representar prop del 70 per cent del total, una proporció que no s'assoliria mai més. Quan l'estat va suprimir aquest sistema, ja només aportava el 13 per cent. 

Acompanyen el text una sèrie de fotografies, provinents del mateix arxiu del Consell Comarcal i de col·leccions particulars. No han pogut rescatar gaires imatges de les casetes dels burots, amb l'excepció de la més antiga, la que van aixecar a l'actual entrada de la plaça de Perpinyà.

ELS BUROTS DE BANYOLES. ANTECEDENTS I EVOLUCIÓ 
Autors: Pere Feliu Oliveras, Miquel Rustullet Noguer i Margarida Vilà Ametller. 
Il·lustracions de Joan Manel Fernández. 
Editorial: Consell Comarcal del Pla de L'Estany. 
Pàgines:5l. 
Comentari: És el segon volum d'una col·lecció del Consell Comarcal de llibres de petit format que l'any passat es va iniciar amb Les cases del Grup Gimferrer. El record dels primers estadants, 50 anys després. N'han fet 600 exemplars, que es distribueixen gratis pels centres culturals de la comarca.